Sant Sadurni d´Anoia, Carrer de les Flors

Àrea de AC gratuïta

La tria d’aquest espai està lligat a un projecte en què vull, en part, participar.

Es tracta d’una àrea d’autocaravanes al bressol de Montserrat cobrint l’àrea del Baix Llobregat i apropant el servei a Barcelona.

Així doncs, veient en la proximitat les zones i els serveis per a les autocaravanes, he decidit, escollir aquesta zona per a poder analitzar l’àmbit d’interacció d’usuari, els serveis que ofereix i si compleix en oferir correctament uns dels serveis que es vol oferir; tot i que a nivell més reduït.

Aquí deixo l’enllaç a una entrada d’aquesta, en una web vinculada a una App per a usuaris d’autocaravanes i campers. MAPA

PAC2

Pas 1: Observa una activitat

1.1. Com activitat, he triat el manteniment dels dipòsits de l’autocaravana.

1.2.  L’activitat es duu a terme, en una zona formigonada, dotada  de embornal i presa d’aigües.

1.3. Aquesta activitat, normalment, es duu a terme en 3 temps:

1- Buidat d’aigües grises. Se situa l’autocaravana a l’embornal, ubicat enmig de la plataforma de formigó, per a abocar el contingut del dipòsit de les aigües grises.

2- Buidat i netejat de aigües negres. El casset, es porta a la presa d’aigües, on s’indica, mitjançant iconografia, el costat assignat per ser utilitzat per aquesta tasca. Avituallada d’una tremuja de desaigua i una font amb rosca.

3- Emplenat de aigües netes. L’altre cantó de la presa d’aigües, està destinada a aquest ús. Proveïda d’una font amb rosca i un desaigua. 

Pas 2: Representa l’activitat observada

Es detecta que NO existeixen camins o espais determinats per al desplaçament dels usuaris durant l’activitat.

Tot i així es contempla un accés a la zona per la cara oposada de la toma d’aigües, el accés es fa tant endavant, com enrere (depenent de la comoditat per a poder accedir al serveis), en funció del tap d’accés, el desaigua i el casset del WC.

Per a dur a terme l’activitat numero 2, s’observa, com es posiciona l’autocaravana (inclòs fora de la plataforma); per a poder abocar directament.

L’activitat 2 i 3, visualitzem com, a vegades, es troben en la mateixa cara del vehicle, per la qual cosa s’opta per a posicionar en la mateixa cara l’aixeta d’omplerta d’aigües, i l’accés al dipòsit d’aquesta, en tenir-ne coneixement.

El casset, normalment, es transporta fins l’aixeta i la tremuja d’aigües negres.

Tot i no tindre indicacions, sembla que el ús reiterat d’aquest espai, fa que la gent, ja sàpiga quins són els espais indicats; així com utilitzar-los.

Pas 3: Redissenya l’espai

Després de l’anàlisi, tal com s’exposa en el Sketching de l’esquema en 2D, s’ha decidit fer una modificació en el ferro (que envolta la presa), que a parer meu, és necessària, i per tant, crec que s’hauria de contemplar.

 

He dissenyat, un cartell; Que gràcies a un previ coneixement, ajudarà a organitzar l’execució de les tasques, perquè sense saber ni com, ni on s’han de dirigir es fa difícil executar les accions pertinents.

La composició d’aquest cartell expressa en tres idiomes (Català, Castellà i Anglès), la referència de la línia de color blau que més endavant explicarem, amb una paraula entenedora pels tres idiomes s’indica el costat establert per a cada funció, i per tant varia la seva posició segons la cara. La tipografia aplicada permet el tall amb làser com es veu en la imatge.

També he decidit incorporar una línia transversal, aquesta guiarà i informarà, de la posició del embornal, durant el procés de col·locació de l’autocaravana.

En estacionar l’autocaravana, amb la intenció d’evacuar les aigües grises, aportarà informació de la ubicació actual i d’on parar, en l’execució de la maniobra.

Tal com el stop-motion demostra, l’al·literació de moviments en la zona, és reiterat (sense aquesta informació), per la qual cosa s’aconseguiria reduir els moviments del vehicle, en tindre’n previ coneixement. Aquesta informació, anticipada, agilitzaria i simplificaria, el procés. Val a dir que la línia de l’embornal, no es va pintar abans del stop-motion, per aquest motiu adjunto una fotografia al final.

Pas 4: Comprova el redisseny mitjançant una maqueta

https://www.dropbox.com/s/fv5rpz9h75evms2/autocaravanes.blend?dl=0

He creat el prototipatge de baixa fidelitat (wireframe) en escala d’1:24 (fent ús del programa de Blender), un prototipatge d’alta fidelitat en 3D (enllaç a l’arxiu); l’he imprès en 6 parts i en diferents materials. Després l’he cobert de pintura platejada, arrebossant l’estructura tant en formigó, com aconseguint la textura de fora, passant per un sedàs el material, aconseguint una màxima fidelitat al ciment trinxat. He fet ús de pintures, com la platejada per a aconseguir un aspecte més metàl·lic, la coberta de la presa, l’he pintat d’un color grana, i en un blau la línia transversal de l’embornal. S’ha retocat algun detall amb retolador platejat i tot ha estat lacat, per aconseguir fermesa i realisme. La base on s’han situat els elements impresos ha estat una fusta laminada.

L’elaboració del stop-motion, s’ha pres amb càmera fotogràfica, en trípode i llums d’alta intensitat, per a poder mantenir una il·luminació constant.

S’ha adquirit un conjunt de Playmobil (autocaravana induïda), per a poder realitzar el stop-motion, i l’escala l’he tret d’aquest mateix. La maqueta ha sofert unes adaptacions segons l’antropometria dinàmica o funcional per adequar-se als objectes utilitzats per a realitzar el stop-motion (extrets d’un conjunt de bombers de Playmobil).

VideoAutocaravanes

Pas 5: Prepara les conclusions

En conclusió, crec que s’ha pogut establir, gràcies a la modificació de l’àrea actual, mitjançant una mínima inversió, tenint en compte a Gibson i la seva teoria de l’Affordance, on ens defineix una unitat relacional entre les característiques del medi utilitzat i el comportament d’una persona, aspectes complementaris en l’acció. Podem establir, que aquestes limitacions tenen una justificació, segons l’antropologia social donada la procedència pública i el fet d’establir un accés gratuït, cosa que fa que no existeixi un entrada dinerària, i per tant, que el cost es realitzi amb inversió de les arques públiques.

S’ha observat, com l’àrea està situada en un entorn rural. La modificació respecta aquesta característica, i intenta que l’àrea, no suposi, a efectes de disseny, un impacte visual; Segueix el disseny de l’Àrea.

De manera que Gibson relaciona, la capacitat dels éssers humans per percebre les superfícies i la composició de les coses, principalment en funció d’allò que ens proporcionen o poden proporcionar-nos.

En general en totes les Àrees públiques es detecten problemes en àmbits o situacions específics que poden ser tractats com a problemes tancats;  Doncs, s’ha observat la falta d’instruccions. Pel que s’ha introduït informació rellevant sobretot per a gent sense experiència.

El principi antropomètric aplicat en aquesta AC es el principi del disseny mitjà, ja que aquest no s’està complint.

La presa d’aigua potable és destinada, principalment, per a reomplir el dipòsit d’aigües netes de l’autocaravana. Tant pel seu ús assignat, com aprofitant aquest servei per a refrescar-se, entre altres, els usuaris aliens a l’ús d’autocaravanes, s’ha detectat com no tenen coneixement, ni ubicació, ni aplicació d’aquest.

El suport informatiu i d’ús, és un cartell de ferro que s’adjunta a la tapa que l’envolta i acaba en forma de tapa la construcció d’obra, hi podem veure, com realitzant amb tècnica de buidat amb làser apareix l’actual informació. Aquesta, molt ambigua, gràcies al text que introdueix l’ampliació, queda més ben explicada. L’àrea també contempla en un altre cartell, suposadament, la informació de l’Àrea, però no hi consta informació suficient de la zona destinada a les aigües.

En les ampliacions, s’ha contemplat el pintat d’una franja, que indica la situació de l’embornal, aquesta es dóna a conèixer en l’ampliació de ferro tallat, però, no es va dur a terme en la maqueta i després de realitzar el stop-motion, vaig veure l’equivocació, tanmateix, en aquestes conclusions hi té lloc.

Debat – Reflexió d’un projecte (PAC3)

He triat el projecte de l’Hospital Sant Joan de Déu perquè visc a prop i per nostàlgia car que de petit hi anava molt sovint. Així doncs, crec que és una bona oportunitat per a comprendre millor el disseny d’aquesta instal·lació.

L’autora Rubio Arauna aconsegueix modernitzar l’espai de forma minimalista, molt clara i crear espais plens de vida i energèticament molt motivadors.

Pensem que aquest hospital es remunta al 1867, més de 150 anys, sent un equipament insígnia dels centres matern infantils d’Europa, sent un del que atenen més pacients.

L’edifici actual és del 1973, aquestes dates es remunten al seu inici.

   Fonts:

          https://www.sjdhospitalbarcelona.org/es/hospital/quienes-somos

          https://www.sjdhospitalbarcelona.org/ca/lhospital

Podem veure com els elements nous modernitzen les instal·lacions i d’altres senyalitzen subtilment espais de trànsit,

i fins i tot podem veure espais efímers integrats i convertit en part del simbolisme motivacional del centre. Creen enllaços i maquillant o emmascarant la realitat aconseguida fer que l’espai sigui més agradable per a tothom.

   Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu

 

Podem detectar com a principals objectius en el redisseny:
1- Modernitzar l’espai, aconseguit fent ús d’elements actuals.
2- Ús de colors i formes energètiques, obtingut en redissenyar tots els espais fent ús d’elements vius i que no deixen a ningú indiferent, sense.
3- Minimalisme confortant, es busca fer ús de tècniques I materials poc carregant, però alhora no es deixa que aquest es torni fred I, per tant, llunyà.
4- No descuidar l’usuari, oferint la professionalitat que el caracteritza, en tot l’espai podem veure com l’usuari no es nota un estrany i alhora assoleix transmetre professionalisme fent que el centre sigui reconegut per la seva perícia i el seu bon ambient.
5- Protegir i guiar, no només queda un aspecte visual, estètic, poc pràctic, sinó que es busca en tot moment protegir, guiar i informar l’usuari, com ajuda al fet que la feina dels treballadors es faci més efectiva.

El projecte no es queda serialitzat, en elements quadriculats, sinó que l’aspecte dona molt de si en tot cas queda pales l’obligació del fet que els elements tinguin un sentit pràctic i que sense sobrecarregar siguin capaços d’omplir i transmetre ànims a tothom qui esdevingui en les instal·lacions.

   Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu

En la seva major par, intenta fer ús de pintures o vinils per assegurar la càrrega minimalista tot I que també fa ús de llistons o elements plàstics però sempre amb molt d’aire per a no sobrecarregar.

   Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu

En el que respecte a la tipografia, fa ús de pal sec per a transmetre modernitat i no angoixar per simple que sigui el missatge.

Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu

Conclusió:
Crec que el treball d’actualització del centre com a projecte, ha resultat exitós, no podria assegurar que és el millor que es podia fer, puix que no crec que sigui quelcom que mai es pugui afirmar, però els resultats parlen per si sols. A partir d’un equipament antic edificat a l’estil de l’època, aconsegueix una senyalística funcional, viva i moderna; molt original, funcional i que fàcilment pot ser actualitzada, complint amb els requisits del centre, la normativa i les peculiaritats que eren necessàries per a posar-lo al dia.

PAC3 Etnografia pel disseny

Hola, companys, us deixo a continuació el resum del meu Kit de Camp, he intentat ser concís, per a no entrar en detalls.

Us avanço el dilema que he viscut, en tria un disseny i com aquests, en materialitzar-los m’han tingut capficat, en debatrem la forma, i com el sentiment d’aquest esport, es veuria reflectit en ell, no només busco ajudar i fer més amenes les feines, que realitza aquest col·lectiu, sinó que aquest disseny, ha de compartir els sentiments, perquè, en l’ús, no es torni feixuc per a ells, sinó que sigui part d’ells i que es puguin trobar realitzats.

M’he trobat en un món d’un argot totalment desconegut per a mi, paraules com: touch, melé, maul, línia de 20-30-40, cop de càstig, corbata… Això m’ha fet veure més enllà. Per a concloure un disseny, primer m’he hagut d’aprendre la normativa, i així, poder entendre el joc i, per tant, el paper que hi representen.

2.2 Kit de camp.

Com he comentat en la primera part de l’exercici, m’he decantat pel col·lectiu d’àrbitres de Rugby, la meva intenció és endinsar-me al col·lectiu, sense influir en aquest i entendre les necessitats que puc oferir, envers les complicacions del seu dia a dia. Tenint en compte els valors i les emocions, que els desperta la seva quotidianitat. Per a començar, crec necessari comprendre el Rugby, puix que crec que és el pilar que els sustenta i poder entendre molt millor la comunitat. Un cop entès, discernir d’aquest, per a poder analitzar correctament el col·lectiu i les seves funcions, sense caure en el joc, al qual en formen part.

Per aquest motiu, estudiaré l’etnografia (ciència social) del col·lectiu, mètode original d’investigació antropològic. Es tracta d’analitzar: la cultura i societat que s’hi engloba, la seva quotidianitat, les relacions humanes i el seu entorn, sense influir de cap forma i tenint en compte, que tota característica, pot semblar-me més o menys apareguda a la meva pròpia concepció, però he de respectar, concloent, com a objectiu, un disseny de, i per aquest col·lectiu; Respectant valors i sentiments, que han d’anar “a un” amb aquest col·lectiu.
Per aconseguir-ho, la meva idea, és participar de les interaccions habituals; Analitzant imparcialment, per a poder entendre, la realitat que els envolta.

El meu KIT de camp, busca poder llistar les necessitats reals que interactuïn amb la quotidianitat del col·lectiu, sense variar en cap mesura, aquest. Per això, treballaré amb les següents eines:
DIARI DE CAMP: Extreure, metòdicament, tot el que passa durant l’estudi i més endavant, poder usar aquests apunts, per desenvolupar el bloc de notes.
BLOC DE NOTES: Llistar totes les idees, que ens portin a dissenys, que actuïn per a resoldre problemes quotidians, així com, apuntar les inquietuds i adversitats que es detectin, tant en el dia a dia, com a les entrevistes obertes.
BOLÍGRAF I SUBRALLADORS: Balancejar el llistat anterior, per tal d’identificar i posicionar els dissenys (de més a menys necessaris).
BOTÓ DE REINICI: Com que tinc la sort de tindre (el germà), a mà, part del col·lectiu, faré ús d’ell, per a poder guiar-me i ajudar-me, en el cas de derivar-me i no aconseguir un disseny òptim per als àrbitres, Marcant-me, en tot moment, si és necessari, tornar a iniciar el camí, per tal de no perdre’s.
EQUIP DE CAMUFLATGE: Vestir amb indumentàries típiques de l’esport, sent part de l’afició, però, tenint en compte la parcialitat i la necessitat de poder fluir entre equips, usant equipacions, que no determinin cap dels equips que juguen.
OBSERVACIÓ: Poder analitzar la quotidianitat, de les accions diàries, per a poder extreure les aparents dificultats en què es troben.
MIRADA INNOCENT: En tot moment, analitzar l’entorn des del desconeixement, la descoberta, no caient en prejudicis, ni concloent precipitadament.
TELÈFON MÒBIL: Enregistrar imatges i vídeos per a consultar i repassar, extraient tot el suc i podent, no passar per alt cap contingut.

Treballaré des de diferents àmbits usant les anteriors eines:

– ESTUDI DIRECTE DE PERSONES O GRUPS: Des de visualitzar partits i les accions que duen a terme, passant per l’anàlisi de reunions.
– ENTREVISTES ETNOGRÀFIQUES: Converses individuals a àrbitres, en les quals, de forma natural, poder observar, les dificultats del dia a dia i entendre, obertament, la quotidianitat d’aquests.
– OBSERVACIÓ PARTICIPANT: Introdur-se, com a aficionat, a les grades, on accedir a la visualització de les accions, per part de l’àrbitre, en un partit, així com, enriquir les idees, amb sentiments i valors, que sorgeixen d’aquest esport i el que esdevé, envers l’àrbitre.
– ENTORNS: Bàsicament, em guiaré per 3 entorns, camps d’herba, camps de terra i la ciutat, on es reuneixen tots els arbitres, un dia per setmana per a fer reunió.

Totes aquestes eines i àmbits, em portaran a poder determinar els possibles dissenys, extrets de les informacions resultants d’aquesta recerca, això em permetrà poder desenvolupar solucions, que no afectin en l’etnografia d’aquest col·lectiu.

 

Més informació:

ÀRBITRES

https://www.world.rugby/